zoom

1. Abandonament: reduir la inversió de tots els serveis municipals (pot acompanyar-se de la reducció de concessió de crèdits als seus propietaris, l'important és renunciar a tota inversió).

2. Deixats a la seva sort, la majoria de veïns acabaran desplaçant-se a un altre lloc per viure.

3. Estigma: convèncer, a través dels mitjans, que l'empobriment d'aquests barris és per causa de la inutilitat de la gent que hi viu, i que per tant el millor és renovar-los completament.

4. Quan aquest lloc ja representa tots els mals de la ciutat és quan el valor immobiliari de la zona és el més baix i per tant se'n pot extreure el màxim rendiment econòmic.

5. Regeneració: reconstrucció del carrer, sanejament.

6. Venda dels immobles, desplaçament dels residents (per la pujada de preus) i canvi dels comerços de la zona per nous locals de moda.

7. Obertura del carrer al públic, neteja i inversió en serveis i, si pot ser, canvi de nom.

1985: s'aprova el Pla Especial de Reforma Interior per buidar les zones més denses del barri xino i construir grans avingudes i enormes espais públics i culturals (MACBA, CCCB, UB, Massana, Filmoteca).
Així el Xino, lloc de residència de la classe obrera i freqüentat per prostitutes, immigrants, pidolaires, traficants, assaltadors i anarquistes, el territori del conflicte la misèria i el perill esdevé el regenerat, pacífic i atractiu Raval.

Al Passatge Bernardí Martorell hi havia:
- Un mercat (com la Boqueria) que ocupava quasi tota la banda oest i que arribava fins la Rambla del Raval
- Una perruqueria
- Una botiga d'arreglar televisors
- Una lleteria
- Un lloc de neteja
- Una ferreteria
- Una pelleteria
- Dos bars
- Una botiga de roba per nens
- Un quiosc

Lloc d'acollida i solidaritat

L'Espai de l'Immigrant està situat al Passatge Bernardí Martorell 2, i Hospital 99, al Raval.

Aquest àmbit neix l'any 2013, quan la llei de sanitat va excloure l'accés a la salut als immigrants irregularitzats. Així donen un espai d'acollida a persones repudiades per la seva situació legal, econòmica o administrativa.

L'edifici en el qual treballa aquest Espai, que ha funcionat com a habitatge per a més de 15 famílies i ha acollit el treball social i polític dels activistes, va rebre un intent de desallotjament pels Mossos d'Esquadra el dia 13 de Juliol de 2016. Però amb la intervenció dels Serveis socials i de l'Ajuntament de Barcelona, es va aconseguir frenar-lo.

Lloc de resistència (festiva)

Lloc en situació vulnerable

2016: primer intent de desnonament de deu famílies que han okupat l'immoble durant anys. L'Ajuntament hi intervé.

26 de febrer de 2019: ordre de desnonament per Blackstone. La presència d'una setantena de persones ho impedeix.

1 - 15 de juliol de 2019: desnonament amb data oberta, el Sindicat d'Habitatges del Raval organitza una programació ininterrompuda amb:
- Menjars populars
- Tallers de grafitti
- Batalles de hip hop
- Sessió de perruqueria
- Tallers de circ
- Cinema a la fresca
- Casal d'estiu familiar
- Taller de twerk
- Concerts (La Tiguerita, Tribade, Santa Salut, Las Bajas Pasiones, Jahzzmvn)

2016: l'Ajuntament es planteja comprar la finca però ho descarta per "dificultats burocràtiques".

Març de 2018: Blackstone, el propietari immobiliari més gran del món, compra els actius de Banco Popular (entre ells l'edifici del Passatge).

Juliol 2019: es pacten lloguers de 700€ per les famílies okupes; si això els suposa més del 30% dels seus ingressos, l'Ajuntament abona la diferència (pisos socials?).

Lloc d'interès local (?)

Catalogat l'any 2000 com a bé cultural d'interès local perquè va ser la seu de la fàbrica de filatures Martorell. (?)
Una mesura de l'Ajuntament per coordinar els criteris de protecció i de planejament urbanístic (salvar-lo de l'enderroc?).

El passatge de Bernardí Martorell és el corredor dels lladres. Fa una dècada que aquest passatge s'ha convertit en una ruta d'escapament, de manera que cada nit arriba un vigilant i tanca les reixes.

A més, la policia porta gairebé una dècada lluitant contra el proxenetisme.

Els mateixos proxenetes sedueixen a les prostitutes, les enganyen amb treure-les del carrer o amb ascendir de categoria dins de la jerarquia que tenen. Després, les deixen embarassades i, quan neix el nen, amenacen amb matar-lo si marxen o si no porten a casa més diners.

S’entra al bloc de pisos per Hospital 99, però també pel passatge. Aquest edifici era propietat de Blackstone, un fons voltor que es dedica a comprar edificis i els ven per un preu més alt.

L’edifici es va anar buidant perquè l’empresa es despreocupava,(un dels seus objectius), ja que d’aquesta manera es deteriora, i un cop l’edifici està buit, ho poden llogar a veïns més rics.

Al buidar-se l’edifici va ser okupat. No hi havia problemes amb els okupas,(la majoria eren migrants), i per aquesta raó es va crear una associació que els acollia.

Amb el pas del temps es va convertir en un edifici de delinqüents (narcotraficants, lladres, proxenetes), i amb molt moviment de toxicòmans.

Al confinament va haver-hi una “redada” i es van emportar als que es portaven pitjor.

Finalment el Sindicat de l’habitatge va aconseguir un acord amb Blackstone i amb l’Ajuntament de Barcelona perquè els okupes “bons” es quedessin pagant 700 euros, però si no ho podien pagar, la diferència la pagava l’Ajuntament.